2.2. Va de muralles i fortaleses. La construcció d'una ciutat_BCN: Bellesa i Oblit

Barcelona: Bellesa i Oblit va sobre història i iconografía dels monuments de Barcelona. Fruit de l'eròtica del fracàs, el text va destinat als amants de Barcelona, sobretot aquells que viuen la ciutat entre l'orgull i el desencís. 

La segona part del text titulada "Barcelona, la construcció d'una ciutat" té quatre subcapítols i configura la morfologia de la ciutat passant per les principals "etapes constructores" de la ciutat:

2.1. Ibers i romans
2.2. Va de muralles i fortaleses
2.3. Passant del pla Cerdà 
2.4. Va de carrers




NOVES MURALLES

Al segle XII, la població de Barcelona s’aglomera fora de l’antiga muralla romana. Sota Jaume I “el Conqueridor” s’inicia una ampliació del perímetre emmurallat de la ciutat que passa per les actuals Rambles, Ronda de Sant Pere, Passeig de Lluís Companys, el parc de la Ciutadella i marquès de l’Argentera per anar fins a les Rambles de nou.

Poc més tard, sota Pere III “el Cerimoniós”, s’ampliarà la muralla en les rondes de ponent: la de la Universitat, la de Sant Antoni i la de Sant Pau, de les quals només ens en queda un bocinet entre el Paral·lel i les Drassanes. 

La tàctica de Pere III era integrar els horts dins de muralla per a poder abastir la ciutat en cas de setge. I no serà fins molt després, amb la desfeta del 1714, que es construeix la fortalesa militar de la Ciutadella. Les muralles encerclaran la ciutat fins al 1854.

http://degustandobarcelona.blogspot.com.es/2011_01_01_archive.html

ABAJO LAS MURALLAS!!!!

Les muralles medievals són enderrocades a mitjans del segle XIX per construir l’Eixample i les Rambles. També s’urbanitzà el que després serà la plaça de Catalunya, l’agonia de la cual durarà fins a l’Exposició del 29. 

http://www.muhba.cat
/indianes/ca/ambits-4_3
-creixament-cinturo-industrial.php

I per si fos poc, a finals de segle, s’enderrocà la Ciutadella. Barcelona s’havia convertit en una ciutat industrial i hi proliferaven les fàbriques fins que, per salubritat i qüestió d’espai, es van traslladar a les afores, al que ara és el barri de Sants i el del Poblenou, on en la seva arquitectura encara perdura la petjada industrial.

VA DE FORTALESES

Si hi ha un exemple curiós que il·lustra sobradament la repressió que va viure la ciutat a principis del segle XVIII, aquest és el que avui dia coneixem com el Parc de la Ciutadella, on abans hi hagué la fortalesa que Felip V hi va fer construir per mantenir sota control la població nativa i no tant per albirar les possibles invasions foranies.

http://www.guerradesuccessio.cat/fortaleses_catalanes.html

Per a construir la Ciutadella es van enderrocar, sense indemnització, més de mil edificis i la construcció i el manteniment de la fortalesa van córrer a càrrec dels ciutadans barcelonins. 

A canvi, els canons de Felip V no només apuntaven a la ciutat sinó que van ser descarregats sobre la població en més d’una ocasió. 

Per motius evidents, els barcelonins veieren sempre en la Ciutadella un símbol d’ocupació militar. 

Després de certes desavinences, el 15 de desembre de 1869, per decisió del general Prim, el govern cedí els terrenys de la Ciutadella a la ciutat de Barcelona: única i exclusivament per a la construcció d’un parc, la planificació del qual va ser sempre un desastre fins a l’Exposició Universal de 1888.


Si vols continuar llegint sobre la construcció de la ciutat, et convido a passar al següent capítol "Passant del Pla Cerdà". Si enlloc d'urbanisme prefereixes llegir sobre art urbà, passa al capítol de les fonts vuitcentistes. Per saber si et ve més de gust llegir alguna altra cosa sobre art públic i espai urbà, visita l'Índex de Barcelona: Bellesa i Oblit.