Barcelona: Bellesa i Oblit va sobre història i iconografía dels monuments de Barcelona. Fruit de l'eròtica del fracàs, el text va destinat als amants de Barcelona, sobretot aquells que viuen la ciutat entre l'orgull i el desencís. Aquesta segona part del text titulada "La construcció d'una ciutat" té quatre subcapítols i configura la morfologia de la ciutat passant per les primeres "etapes constructores" de la ciutat:
2.1. Ibers i romans
2.2. Va de muralles i fortaleses
2.3. Passant del pla Cerdà
2.4. Va de carrers
Barcelona ha canviat molt...la que avui coneixem va començar a dibuixar la seva silueta a mitjans del segle XIX. Tres esdeveniments cabdals modificaran el futur paisatge urbà: l’enderroc de les muralles medievals, la construcció del parc dela Ciutadella i el sempre
frustrat pla Cerdà.
2.1. Ibers i romans
2.2. Va de muralles i fortaleses
2.3. Passant del pla Cerdà
2.4. Va de carrers
Barcelona ha canviat molt...la que avui coneixem va començar a dibuixar la seva silueta a mitjans del segle XIX. Tres esdeveniments cabdals modificaran el futur paisatge urbà: l’enderroc de les muralles medievals, la construcció del parc de
Per culminar el projecte urbanístic,
al tombant de segle, l’Eixample s’obrirà pas al mar amb l’obertura de la Via Laietana i el
perímetre de la ciutat s’ampliarà amb la integració dels pobles confrontants:
Gràcia, Sarrià i Sants, per exemple, són integrats a la ciutat al 1897.
En un apunt sobre la morfologia de
la ciutat, des de temps immemorables, estem acostumats a concebre Barcelona entre mar i muntanya i entre el
Llobregat i el Besòs perquè, abans d’inventar-nos els punts cardinals, ja
hi havia altres punts de referència. És per això que la cartografia de
Barcelona, condicionada per la seva particular geografia, es presenta d’est a
oest i no de nord a sud com és habitual.
En aquest segon capítol trobem quatre subcapítols: el primer, Ibers i romans, parla primer d'un passat ignot i de les últimes evidències. Els ibers són un conjunt de pobles encara avui ignot. Els textos que han quedat no en donen massa informació...Fa uns 50 anys que s'excava a Montjuïc i cada cop hi troben més cosa...D'altra banda, els romans van deixar una petjada més nítida de la seva pròpia història...Ja sabem que la història l'escriuen els que guanyen i ja deia Orwell a 1984 (1948) que "qui controla el passat, controla el futur i qui controla el present, controla el passat".
El segon subcapítol d'aquest segon tema: "La construcció d'una ciutat" es titula Va de muralles i fortaleses. Si bé és probable que els pobles ibers que controlaven la part més alta de la ciutat (mont Tàber) ja tinguéssin una primera muralla protectora, parlem del que se sap segur, que és la muralla romana, que cada cop es va anar fent més i més grossa. També es parla aquí de la fortalesa de la Ciutadella.
Al segle XIX, però, es va decidir tirar avall tots els murs -Ciutadella inclosa- i eixamplar la ciutat, que és el que s'explica al tercer i quart dels subcapítols: de com es passa olímpicament del pla Cerdà i de com es bategen els carrers de l'Eixample.
Vols continuar llegint sobre la construcció de la ciutat? O t'estimes més tornar a l'Índex de Barcelona: Bellesa i Oblit?
En aquest segon capítol trobem quatre subcapítols: el primer, Ibers i romans, parla primer d'un passat ignot i de les últimes evidències. Els ibers són un conjunt de pobles encara avui ignot. Els textos que han quedat no en donen massa informació...Fa uns 50 anys que s'excava a Montjuïc i cada cop hi troben més cosa...D'altra banda, els romans van deixar una petjada més nítida de la seva pròpia història...Ja sabem que la història l'escriuen els que guanyen i ja deia Orwell a 1984 (1948) que "qui controla el passat, controla el futur i qui controla el present, controla el passat".
El segon subcapítol d'aquest segon tema: "La construcció d'una ciutat" es titula Va de muralles i fortaleses. Si bé és probable que els pobles ibers que controlaven la part més alta de la ciutat (mont Tàber) ja tinguéssin una primera muralla protectora, parlem del que se sap segur, que és la muralla romana, que cada cop es va anar fent més i més grossa. També es parla aquí de la fortalesa de la Ciutadella.
Al segle XIX, però, es va decidir tirar avall tots els murs -Ciutadella inclosa- i eixamplar la ciutat, que és el que s'explica al tercer i quart dels subcapítols: de com es passa olímpicament del pla Cerdà i de com es bategen els carrers de l'Eixample.
Vols continuar llegint sobre la construcció de la ciutat? O t'estimes més tornar a l'Índex de Barcelona: Bellesa i Oblit?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada