2.3. Passant del pla Cerdà. La construcció d'una ciutat_BCN: Bellesa i Oblit

Barcelona: Bellesa i Oblit va sobre història i iconografía dels monuments de Barcelona. Fruit de l'eròtica del fracàs, el text va destinat als amants de Barcelona, sobretot aquells que viuen la ciutat entre l'orgull i el desencís. 

La segona part del text titulada "Barcelona, la construcció d'una ciutat" té quatre subcapítols i configura la morfologia de la ciutat passant per les primeres "etapes constructores" de la ciutat:

2.1. Ibers i romans
2.2. Va de muralles i fortaleses
2.3. Passant del pla Cerdà 
2.4. Va de carrers




A mitjans del segle XIX, l’Ajuntament de Barcelona va triar el projecte de l’arquitecte Rovira i Trias per urbanitzar l’Eixample perquè era més afí a les aspiracions de la burgesia barcelonina, però, anys abans, el govern espanyol havia adjudicat l’execució del projecte a Ildefons Cerdà.

http://blogs.sapiens.cat/historiadorvital/2011/12/10/pla-rovira-i-trias-o-la-barcelona-que-no-va-ser/

L’any 1988, en motiu del centenari de l’Exposició, l’Ajuntament va encarregar a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) un exhaustiu treball que tractava de l’Exposició Universal i la seva dimensió arquitectònica. Arquitectura i ciutat a l’Exposició Universal de Barcelona, 1888 resa a la pàgina 133:

“El projecte de Rovira i Trias, guanyador del concurs convocat pel municipi, és l’exponent d’una dimensió que Cerdà descura: el disseny, escenari per a les noves “élites” ciutadanes, l’atenció als valors visuals i monumentals com a metàfora de les aspiracions de la modernització de la burgesia ascendents més que la d’una resolució eficaç. 

Rovira dóna una solució més pròxima als interessos de la propietat privada i a les aspiracions culturals i simbòliques de la segona ciutat del país que vol assumir valors de la capitalitat. La ciutat, seguint les pautes d’una tradició que havia construït, és vista com a “obra d’art”, en el sentit que aleshores tenia el terme de la portadora d’un missatge i uns valors molt elevats que es condensen en el context urbà, sobretot en els monuments i en els espais i edificis públics”.

El pla Cerdà fou boicotejat des del primer moment i desnaturalitazant-lo, es van eliminar gran part dels jardins i parcs previstos; es va reduir l’amplada dels carrers i es va multiplicar per quatre el volum de construcció per mansana. El terme “mansana” proposat per Cerdà i recolzat per historiadors com Lluís Permanyer, provindria de la paraula “manso” i l’assimilació seria del català al castellà i no a l’inrevés.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Pla_Cerd%C3%A0

El traçat original de Cerdà contemplava jardins arreu i només l’edificació de dues cares per mansana per tal d’aprofitar millor la llum i facilitar la ventilació de les cases. 

En només quatre anys, l’especulació del sòl va donar guanys del 300%. Més del 55% dels regidors de l’Ajuntament eren propietaris de finques i solars. A l’excel·lent treball de la UPC, també llegim: 

“La conversió del sòl agrícola en urbà era quasi automàtica, com també ho era la concessió de llicències per urbanitzar illes i per construir cases. El 1870 hom calculava que ja el 90% dels habitatges no respectaven els criteris originals del pla Cerdà”.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:EvolucioMansanaM3.png

I com a resultat, del projecte d’Ildefons Cerdà en quedà poc més que el nom. En només 22 anys, es van aixecar 8000 edificis allà on hi havia d’haver jardins i parcs pel gaudi dels veïns de l’Eixample. Cerdà morí mig arruïnat perquè l’Ajuntament no li pagava els seus honoraris. 

Si ja has llegit els dos primers subcapítols que parlen dels ibers/romans i de les muralles/fortaleses, només et queda un subcapítol que va de carrers per acabar el capítol sencer de "Barcelona, la construcció d'una ciutat". Si vols, però, llegir alguna altra cosa relacionada amb l'art públic i l'espai urbà, torna a l'Índex de Barcelona: Bellesa i Oblit. 

Gràcies per ser per aquí!