Barcelona: Bellesa i Oblit va sobre història i iconografía dels monuments de Barcelona. Fruit de l'eròtica del fracàs, el text va destinat als amants de Barcelona, sobretot aquells que viuen la ciutat entre l'orgull i el desencís.
La segona part del text, titulada "Barcelona, la construcció d'una ciutat" té quatre subcapítols i configura la morfologia de la ciutat passant per les primeres "etapes constructores" de la ciutat:
2.1. Ibers i romans
2.2. Va de muralles i fortaleses
2.3. Passant del pla Cerdà
2.4. Va de carrers
En aquest primer subcapítol Ibers i romans, viatgem al passat per trobar les primeres cultures conegudes del pla de Barcelona i de la muntanya de Montjuïc. Si bé dels ibers encara s'especula, el passat romà ha quedat millor documentat.
La segona part del text, titulada "Barcelona, la construcció d'una ciutat" té quatre subcapítols i configura la morfologia de la ciutat passant per les primeres "etapes constructores" de la ciutat:
2.1. Ibers i romans
2.2. Va de muralles i fortaleses
2.3. Passant del pla Cerdà
2.4. Va de carrers
En aquest primer subcapítol Ibers i romans, viatgem al passat per trobar les primeres cultures conegudes del pla de Barcelona i de la muntanya de Montjuïc. Si bé dels ibers encara s'especula, el passat romà ha quedat millor documentat.
IBERS: UN PASSAT IGNOT
 |
| Genet iber amb falcata |
Per exemple, de moment (desembre 2013), la llengua ibera, si bé es pot llegir, no es pot entendre...quines coses, oi?
Però hi ha més...sembla que els estudis del protovasc podrien ser una pista important per a la comprensió de la llengua ibera i, gràcies a la numismàtica, sabem que tant en el tipus de monedes com en l’alfabet, hi hauria un clara unitat entre els pobles de l’actual Catalunya, els dels entorns de l’Ebre i els que avui configuren el País Valencià.
La imatge del genet iber l'he tret de la pàgina 46 del llibre: PUJOL, A.: Els ibers. Vida i cultura. Col·lecció Biblioteca Bàsica d’història de Catalunya. Editorial Barcanova. Barcelona, 1992.
ÚLTIMES EVIDÈNCIES
Des del 2006, per les excavacions del carrer de
 |
| Escena de ritual iber. Imatge trobada a la pàgina 82 del mateix llibre on vaig trobar el genet anterior |
Al juliol s'esperava la reacció dels responsables de patrimoni per saber si subvencionaven les excavacions per seguir buscant més evidències, però se'ls va dir que no se'ls donaria res i que se soterrarien les excavacions. En un tres i no res naixia un manifest per salvar la Sikarra.
Al novembre del mateix any, després de les pressions, la diputació emetia una nota de premsa per garantir la conservació de les ruïnes...Sempre anem així en aquest país...Si et queixes -i molt i molt- amb sort potser acabes aconseguint alguna cosa...
Els arqueòlegs responsables de les excavacions no dubten que les troballes causan controvèrsia.
 |
| Guerers ibers |
Però, fins fa poc, no hi havia evidències arqueològiques que avalessin la hipòtesi d’una tradició naviliera dels pobles ibers.
Al 2012 trobem un article titulat: “¿El primer barco íbero?”. A l’article es parla d’una embarcació, trobada al Cap de Creus, que no havia encara estat catalogada.
Al 1967 fou saquejada per uns submarinistes belgues que van deixar els trossos de ceràmica trencada. Sota el pal major, però, van trobar una moneda amb llegenda ibera que havia estat posada allà com a amulet. Segons els experts, la troballa podria suposar l’existència d’una primerenca indústria comercial naviliera que hauria subministrat vi a les tropes romanes. Els experts no dubten en que tan els descobriments com les hipòtesis crearan gran controvèrsia.
La imatge dels guerrers ibers la he trobat a la pàgina 25 del llibre: FREIXENET, D.: L’empremta d’un imperi. La romanització. Col·lecció Biblioteca bàsica de la història de Catalunya. Editorial Barcanova. Barcelona, 1991.
LA BARCINO ROMANA
A nivell historiogràfic, però, seran
els grecs i els romans els que documentaran els esdeveniments històrics. Tot i així, encara queda molt per aclarir sobre els pobles de cultura ibera. A diferència dels ibers, grecs i romans llegaran nombrosos documents,
alguns dels quals encara perduren i són els pilars de la historiografia moderna
occidental.
Un fet curiós és que els romans van trigar uns 200 anys en establir-se plenament al litoral català, però, tot i així, la
historiografia que ens resta de les conquestes i pactes no desenvolupa plenament el perfil dels pobles
ibers. Sabem, però, que conreaven cereals i probablement, per la grandària de les sitges,
part de la collita era dedicada a l’exportació.
Segons els informes de les excavacions executades a la muntanya de Montjuïc des dels anys quaranta, sembla que cap al segle IV ANE hi hauria hagut un grup dominant que comerciaria amb els romans, qui acabarien per establir-se primerament a la muntanya i, més endavant, al pla de Barcelona, llatinitzant el nom del poble iber de Barkeno situat a la muntanya de Montjuïc.
 |
| Un pentinat "a la moda" a l'antiga Roma. Pàgina 45 de L' Empremta d'un imperi. |
Segons els informes de les excavacions executades a la muntanya de Montjuïc des dels anys quaranta, sembla que cap al segle IV ANE hi hauria hagut un grup dominant que comerciaria amb els romans, qui acabarien per establir-se primerament a la muntanya i, més endavant, al pla de Barcelona, llatinitzant el nom del poble iber de Barkeno situat a la muntanya de Montjuïc.
Segons les noves hipòtesis, d’aquí
que sigués batejada com a “Colonia Iulia Augusta Faventina Paterno Barcino”
durant l’últim quart del segle I ANE. La ciutat es va edificar sobre el Mont Tàber i se
situava entre Emporion i Tarraco. Tenia uns 2000 habitants repartits en unes 10
hectàrees i s’hi cultivaven cereals i vinya, es treballava el ferro i es gaudia
dels productes del mar.
Ciutat Vella, anomenada també Barri
Gòtic, és el districte més antic de Barcelona i queda encerclat per l’antiga
muralla romana. Ha estat el centre
neuràlgic de la vila probablement des dels ibers passant pels romans, els
musulmans, els francs i fins ara. Les colònies romanes eren dissenyades a
imitació de Roma i servien com a nucli difusor de l’estil de vida romà. A més de facilitar la recaptació
d’impostos, les ciutats eren un element unificador de la vida i el pensament a
través del llatí, dels circs, teatres i de les institucions polítiques. I aquesta primera cultura de masses imperial
farà desaparèixer el sostrat cultural indígena.
 |
| http://www.spanisharts.com/ arquitectura/imagenes/roma/ ciudad_barcino.html |
Hi havia quatre portes d’entrada als quatre punts cardinals que originaven dos eixos de carrers principals: el cardo i el decumanus que, creuant-se al mig del traçat de la ciutat, configuraven la plaça del Fòrum.
De les quatre portes, una era al
Portal de l’Àngel –abans, Portal dels Cecs-; una altra al carrer Regomir; la
tercera era a la plaça de l’Àngel i la quarta, al pla de la Boqueria.
Segons
l’historiador Rovira i Virgili, el perímetre de la muralla dibuixava el següent
itinerari: Plaça Nova, Pla de la
Catedral , Tapineria, Plaça de l’Àngel, Basea (avui
Sots-tinent Navarro i demà de les Muralles Romanes), Regomir, Ataülf, Avinyó,
Call i Banys Nous, retornant de nou a la Plaça Nova.
Barcelona tenia dos aqüeductes que abastien la ciutat d’aigua
corrent: l'un portava l’aigua de la muntanya de Collserola i l'altre, del riu
Besòs. A la plaça 8 de març, antiga Duran i
Bas, podem veure’n unes restes entaforades entre els maons d’una paret. I a la
plaça de la Catedral ,
se n’ha reconstruït un tros de l’original. Per tal de comunicar les ciutats
entre sí i aquestes amb Roma, els romans
aprofitaren les antigues vies de comunicació dels pobladors que els precediren
i, amb el temps, les ampliaren en el que avui és el traçat original de la
nostra xarxa de carreteres.
Un dels
camins més antics és la Via
augusta, amb el que els romans comunicaven Gades (Cadis) amb Roma i que ja
existia sota el nom de ruta Hercúlia des de temps immemorables. I d’aquí, que
tots els camins portin a Roma. A més de
carreteres, els romans erigiren per ponts i aqüeductes, termes, banys públics i
un eficaç sistema de clavegueram.
RESTES ROMANES
RESTES ROMANES
 |
| "El Colosal Templo de Hércules que se halla en Barcelona" segons la memòria de les excavacions de l'arquitecte Antoni Celles |
La meva controvèrsia favorita és la de les restes del temple del carrer Paradís. Tot i que en diuen Temple romà d'August, no sé jo si va ser dedicat a l'emperador romà. Segons les excavacions que s'hi van fer al segle XIX, el temple i la muralla serien més antics del que diuen. Coses que sorprenen i fan repensar-se que el temple no sigui dedicat August? No respecta la normativa de Vitruvi, les columnes són baixes i tosques per ser un temple dedicat a un emperador i, per si fos poc, els capitells, -diguéssim-, no destaquen per la seva qualitat artística: un nyap per a un emperador?
Al Museu d’Història de
Si vols continuar llegint sobre la construcció de la ciutat, el següent capítol va de muralles i fortaleses. Et convido, però, a fer una ullada a l'Índex de Barcelona: Bellesa i Oblit per si t'estimes més llegir sobre alguna altra cosa relacionada amb l'art públic i l'espai urbà de Barcelona.
Gràcies per llegir-me!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada