Barcelona: Bellesa i Oblit va sobre història i iconografía dels monuments de Barcelona. Fruit de l'eròtica del fracàs, el text va destinat als amants de Barcelona, sobretot aquells que viuen la ciutat entre l'orgull i el desencís.
Preliminars té tres parts: a la primera es contextualitza el text; a la segona es presenten les "Limitacions" del llibre i, en aquesta tercera part, trobem una "Panoràmica monumental de Barcelona".
Fora de muralla, els poblets
que envoltaven Barcelona s’industrialitzaven, la població s’incrementava i la
ciutat s’expandia. A la
Barcelona industriosa, es van treure les forques i van venir
les Exposicions, que s’esmeraran en dibuixar una ciutat moderna que
s’emmirallava en les grans capitals europees.
Al segle XIX hi ha dos períodes diferenciats en la producció
monumental. El primer el trobem durant la primera meitat de segle, quan la
ciutat patia greus problemes d’abastament d’aigua. En la importància de fer
arribar aigua a les fonts urbanes s’erigiren algunes fonts monumentals. A l’època, les fonts ara dites
vuitcentistes, estaven dedicades a personatges
mitològics o al·legòrics i les estàtues eren esculpides en pedra de
Montjuïc pels millors artistes del moment. Un parell d’excepcions flagrants són
el monument a Galceran Marquet que fou el primer de ferro colat i el del Geni Català, esculpit per marbristes
italians.
 |
| La Barcelona Industriosa |
El segon període el trobem als anys
vuitanta del segle XIX com a conseqüència de la celebració a Barcelona de l’Exposició Universal de 1888, on l’art
monumental sol presentar-se com a homenatge a personatges il·lustres tant
històrics com contemporanis: esculpits amb gran solemnitat i acompanyats de
representacions al·legòriques de
llenguatge mitològic que descriuen els atributs dels personatges. Els
materials més usats a finals del segle XIX són la pedra, el ferro, el marbre i
el bronze.
D’altra banda, el barri medieval de la Ciutat Vella serà
pulimentat i reorientat en un Barri
Gòtic “amb ganxo” que culmina amb la construcció de la façana neogòtica de la Catedral . La va pagar de la seva pròpia butxaca el polític i empresari Manuel Girona: la façana actual va ser acabada al 1913 i ha estat recentment tan restaurada que sembla nova de trinca.
A principis del segle XX, l’antic
camí de Jesús semblarà la seu d’un concurs d’arquitectura, i d’aquí, això de
“La mansana de la discòrdia”. També es proposaran nous concursos de fonts decoratives de tall amable i, generalment
treballades en bronze, que es disseminen per l’Eixample. En plena dictadura de Primo de Rivera i en motiu d’una altra exposició,
Si bé els anys de la República van ser
productius a tots nivells, la cosa va durar poc. Després de la Guerra Civil , sota la dictadura franquista, una prolífica
producció es presentava improvisada i heterogènia: monuments a artistes
estrangers, personatges de contes infantils, pallassos, eclesiàstics, generals
i cavalls. I també escenes de caça i monuments al treball, a la cooperació, a
la maternitat i al matrimoni. Molt "kitsch" tot plegat...
 |
| http://bcnporcioles.blogspot.com.es/ |
Als anys vuitanta del segle XX, una febre
decorativa amb el lema: “Barcelona, posa’t guapa!” emprendrà
certes activitats artístiques a la ciutat: sobretot es netegen façanes i es
disseminen desenes d’escultures per la ciutat que, pretenent una imatge de
modernitat, conformen un paisatge més conceptual.
Per culminar aquesta gesta i tancar el segle, arriben els Jocs Olímpics del 1992 on es crea un nou port, s’urbanitza el que ara ésla Vila Olímpica i es reestructura el paisatge de
Montjuïc amb la construcció del Palau Sant Jordi, la Torre Calatrava ,
l’edifici de l’INEFC i el nou Estadi Olímpic.
Per culminar aquesta gesta i tancar el segle, arriben els Jocs Olímpics del 1992 on es crea un nou port, s’urbanitza el que ara és
Pels Jocs es disseminen per la
ciutat una cinquantena d’escultures i, per acabar-ho d’amanir i encetar segle,
arriba el Fòrum de les Cultures al 2004, que no destacarà pels seus
elements escultòrics. El Fòrum tindrà com a resultat el
Parc Diagonal Mar i els seus edificis confrontants: un gran centre comercial,
vivendes, hotels, apartaments i oficines. Al recinte del Fòrum, es desenvolupen
avui activitats diverses: des de “la Feria de abril” fins al Primavera Sound passant per congressos de tota mena.
A Barcelona, tot hi cap.
Vols seguir llegint una miqueta més sobre art públic i espai urbà?
El pròxim capítol es titula "Barcelona, la construcció d'una ciutat"
però si t'interessa més la història de l'escultura que la de l'urbanisme,
et convido a conèixer una mica millor les fonts vuitcentistes!
O potser prefereixes tornar a l'Índex de Barcelona: Bellesa i Oblit?
A Barcelona, tot hi cap.
Vols seguir llegint una miqueta més sobre art públic i espai urbà?
El pròxim capítol es titula "Barcelona, la construcció d'una ciutat"
però si t'interessa més la història de l'escultura que la de l'urbanisme,
et convido a conèixer una mica millor les fonts vuitcentistes!
O potser prefereixes tornar a l'Índex de Barcelona: Bellesa i Oblit?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada