Un dels llegendaris fundadors de la
ciutat és el mitològic Hèrcules i la seva Barca
nona, la novena barca que, segons la mitologia fundacional, va naufragar a
les costes de la muntanya de Montjuïc.
Associat al Melqart fenici, el culte a Hèrcules fou de gran importància a
les costes mediterrànies durant l’antiguitat i es van erigir
molts temples en el seu honor. Val a dir que sembla que això d’Hèrcules és més
aviat un sobrenom, un títol, com “Duce” o “Kaiser” i que a l’antiguitat, hi
havia reis que adoptaven aquest títol. De fet, molts historiadors, quan es
refereixen a la fundació de Barcelona per Hèrcules, no li atribueixen a l’heroi mitològic registrat pels grecs a partir del segle VIII ANE sinó a un personatge històric del segle XVIII ANE,
un tal Hèrcules Libi que va venir
d’Egipte.
Hèrcules, mitològic o no, tebà o
libi, grec o egipci, sens dubte ha deixat una forta petjada a la cultura dels
pobles del Mediterrani. Barcelona, per exemple, és plena de referències a
Hèrcules: al costat del carrer Paradís trobem el carrer d’Hèrcules, tot i que
comenta l’historiador Jeroni Pujades al 1609 que al carrer Paradís se li deia d’Hèrcules.
No oblidem que la ruta
hercúlia era en temps remots el que des dels romans és
Per arrodonir, del segle XVI es conserva una inscripció a la façana mutilada de
l’Ajuntament, tocant a l’actual carrer d’Hèrcules, on s’indica “Barcino
ab Hercule condita”, és a dir, “Barcelona, fundada per Hèrcules”. I
després de les excavacions efectuades per l’arquitecte Antoni Celles al que
havia estat nombrat temple d’August, el renombrat arquitecte corregia el títol
de la memòria del temple titulant el manuscrit: “El Colosal Templo de Hércules que se halla en Barcelona”.
Fora de la ciutat trobem referències incomptables a l’heroi, des de Cadis
fins a Llívia, a Ses Illes, i des de
A l’actual Italia trobem Herculà i
ciutats anomenades Heracleòpolis –la ciutat d’Hèrcules-, a les rodalies de
l’antiga Tebas egípcia, a les costes de l’antiga Alexandria i a Creta. Del que es dedueix que probablement
alguns personatges destacats de l’antiguitat adorats com a déus per ser reis o
governants, mica en mica van configurar amb les seves gestes les llegendes que
es transmeteren per tradició oral des de temps immemorables i que, com si del
joc del telèfon es tractés, en uns mil anys de “boca a boca”, es van magnificar
i reestructurar en el que avui, a les costes del mediterrani, coneixem com a
mitologia grecollatina i que conforma la base del nostre imaginari amb els
nostres monstres marins, gegants de tres caps i homes amb una força
sobrehumana.
Els poetes i historiadors van
començar a posar per escrit els mites i les cosmogonies de l’antiguitat cap al
segle VIII ANE i estudis més recents, a partir de la febre arqueològica de
mitjans del segle XIX, han revelat la consistència històrica de personatges
que fins ara es creien llegendaris. El temps dirà...
Si t'interessa llegir més sobre Hèrcules, segueix al segon subcapítol titulat "La glòria d'Hera i la iconografia hercúlia". Potser, però, t'interessa més el capítol 4 que parla de L'Exposició Universal de 1888. O t'estimes més consultar l'Índex de Barcelona: Bellesa i Oblit?
Si t'interessa llegir més sobre Hèrcules, segueix al segon subcapítol titulat "La glòria d'Hera i la iconografia hercúlia". Potser, però, t'interessa més el capítol 4 que parla de L'Exposició Universal de 1888. O t'estimes més consultar l'Índex de Barcelona: Bellesa i Oblit?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada