Dissabte 10 d’octubre de 2009
Ultimátum a la Tierra (1951)
Títol original The Day the Earth Stood Still
Dirigida per Robert Wise
El cinema de Hollywood de la dècada dels cinquanta reflecteix a la
perfecció l’ambient que es respirava -a nivell internacional- durant La
Guerra Freda, és a dir, les tensions que es van desencadenar entre rusos i
americans després de la segona guerra mundial.
Segons els Estats Units, el sistema comunista s’havia convertit en una
amenaça a les postulacions del “somni americà” i el cinema va recollir totes
aquestes pors, paranoies i inquietuts de l’inconscient col·lectiu de l’època i
les va convertir en pel·lícules on l’amenaça comunista, bàsicament, es
travestia en extraterrestes o monstres que amenaçaven la Terra.
Alguns exemples podrien ser The Thing from another world (El
enigma de otro mundo), de 1951; The War of Worlds (La guerra de los
mundos), de 1953; Invaders from Mars (Los invasores de Marte), de 1953; Them!
(La humanidad en peligro), de 1954 i la magistral ambigüitat de The invasion
of the bodysnatchers (La invasión de los ladrones de cuerpos), de 1956.
La idea original del film de Robert Wise està basada en el conte Farewell
to the master (El amo ha muerto), de Harry Bates, un dels guionistes de la
pel·lícula. The day the earth stood still és un curiós missatge de pau
en un context on la carrera espacial i armamentístico-nuclear entre els Estats
Units i Rúsia, i en definitiva, la lluita ideològica entre el capitalisme i el
comunisme, promovien una atmòsfera pessimista en que l’ésser humà semblava
anunciar la seva pròpia destrucció.
Klaatu (Michael Rennie) arriba a Washington des de l’espai exterior a
mode de mesies gal·làctic i anuncia que té un missatge important a transmetre:
els humans hauran d’aprendre a col·laborar amistosament i no a destruir-se els
uns als altres. En cas contrari, la Terra serà destruïda. Davant la
impossibilitat d’una reunió dels caps de govern de tots els països del món,
Klaatu es fa passar per humà i es relaciona amb els ciutadans per tal de
predicar el seu missatge de fraternitat universal. El nom humanoide que tria,
Carpenter, fuster en anglès, evidencia l’intencionat paral·lelisme amb la
figura de Jesucrist i al igual que aquest, Klaatu, serà traït per un Judes dels
anys cinquanta, mort pels soldats (americans en aquest cas) i ressucitat pel
seu robot omnipotent Gort, una mena de Gòlem plasticós “a la yanqui” que
exerceix de justicier intergalàctic.
Tot i així, aquesta analogia religiosa sui generis i
l’explícita propaganda pacifista que es presenten al film, no van tenir
conseqüències en una època on les sospites i persecucions del maccartisme
estaven fent estralls a Hollywood. Cal
destacar la tensió i la intriga de la pel·lícula, aconseguida a base d’un bon
ús de la fotografia per Leo Tover i la música del magistral compositor Bernard
Hermann, gran col·laborador d’Alfred Hitchcock.
Tot i ser una pel·lícula de serie B i no haver conquerit Hollywood, The
day the earth stood still de Robert Wise, va ser guardonada al 1952 amb un
Globus d’Or honorífic a la pel·lícula que promovia l’enteniment internacional i
va ser inclosa en el catàleg del Registre Nacional d’Estats Units, creat per a
la conservació de la història del cinema.
Al 2008, Hollywood ens ha fet arribar una més que deplorable adaptació
ecologista d’aquesta magnífica pel·lícula, protagonitzada pel “salva-mons”
Keanu Reeves, on el missatge antibèl·lic s’ha perdut entre l’star-system i
els efectes especials.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada