Barcelona: Bellesa i Oblit va sobre història i iconografía dels monuments de Barcelona. Fruit de l'eròtica del fracàs, el text va destinat als amants de Barcelona, sobretot aquells que viuen la ciutat entre l'orgull i el desencís.
Aquest quart capítol es dedica a l'Exposició Universal que es va celebrar al parc de la Ciutadella al 1888. Veurem com es construeix el parc i recorrerem el primer itinerari turístic que la ciutat proposava, fent gala de l'espai públic i del seu art urbà. Els subcapítols es distribueixen de la següent manera:
4.1. El parc de la Ciutadella
4.2. Un primigeni itinerari turístic
4.2.1. L’Arc de Triomf
4.2.2. El Saló de Sant Joan
4.2.3. Les Estàtues del Progrés: Hermes i el comerç
4.2.4. La Cascada i el naixement de Venus
4.2.5. De Prim a López
4.2.6. López: "el negro domingo"
4.2.7. Colom
4.2.8. Güell
Aquest quart capítol es dedica a l'Exposició Universal que es va celebrar al parc de la Ciutadella al 1888. Veurem com es construeix el parc i recorrerem el primer itinerari turístic que la ciutat proposava, fent gala de l'espai públic i del seu art urbà. Els subcapítols es distribueixen de la següent manera:
4.1. El parc de la Ciutadella
4.2. Un primigeni itinerari turístic
4.2.1. L’Arc de Triomf
4.2.2. El Saló de Sant Joan
4.2.3. Les Estàtues del Progrés: Hermes i el comerç
4.2.4. La Cascada i el naixement de Venus
4.2.5. De Prim a López
4.2.6. López: "el negro domingo"
4.2.7. Colom
4.2.8. Güell
L’Exposició Universal de 1888 proposava un itinerari turístic que encara es
conserva i que, evidentment, coincidia amb les obres d’urbanització, de
tasconat i de decoració urbana. El recorregut es feia a peu i començava a la
font de La Cascada del parc de la
Ciutadella.
La imatge és extreta del llibre “Arquitectura
i Ciutat a l’Exposició Universal de 1888”, que va encomanar l’Ajuntament a
la Universitat Politècnica de Catalunya en motiu del centenari de l’Exposició.
En ella trobem l’itinerari que proposava
l’Ajuntament de finals del XIX. Seguidament, un resum dels monuments principals que resten de l’Exposició
ometent els arcs de triomf efímers i altres construccions enderrocades després
del certamen. En el sentit de les agulles del rellotge, l’itinerari començava a
la font de La Cascada i, fent un bon tomb, arribava fins l’Arc. trobem: 1.
Cascada, 2. Prim, 3. Geni Català, 4. Porxos d’en Xifrè, 5. López, 6. Colom, 7.
Güell, 8. Arc de Triomf, 9. Saló de Sant Joan.
Un cop passat l’Arc, el Saló de Sant Joan proveïa una catifa escultòrica
amb els personatges catalans més rellevants de la història segons els
organitzadors. Passat el Saló i les Estàtues del Progrés, s’arribava a La
Cascada, on començava realment l’itinerari. Des de la font de La Cascada i travessant
el parc s’arribava al monument al general Prim de la porta més situada a mar,
on trobem les al·legories de l’Agricultura i la Marina.
L’itinerari sortia del parc per travessar el passeig de la Duana, -avui marquès de l’Argentera-, passar per la font del Geni Català, la Llotja i els Porxos d’en Xifrè –on hi ha el 7 portes des de 1838-, fins al monument a Antonio López, remodelat i enjardinat per a l’ocasió.
L’itinerari sortia del parc per travessar el passeig de la Duana, -avui marquès de l’Argentera-, passar per la font del Geni Català, la Llotja i els Porxos d’en Xifrè –on hi ha el 7 portes des de 1838-, fins al monument a Antonio López, remodelat i enjardinat per a l’ocasió.
López presidia la cruïlla més important del port, entre el passeig
d’Isabell II i el de Colom. Avui, el monument, desplaçat com el d’en Güell, ja
no presideix la cruïlla sinó que reposa, més modestament, a la plaça que avui
porta el seu nom. Passat el monument a Antonio López, l’itinerari de l’Exposició
seguia a través del renovat passeig de Colom, presidit per l’Hotel
Internacional projectat per Domènech i Montaner: tenia uns 5.000 metres quadrats,
va ser construït en dos mesos i enderrocat després de l’Exposició. Al final del
passeig, s’arribava al monument a Colom i es pujava per les Rambles, on hi
havia dos arcs efímers a cada punta de la Rambla dels estudis, just davant de
la casa dels López, el Palau Moja, avui seu del Departament de Patrimoni de la
Generalitat de Catalunya.
Fent un petit incís, aquest Palau ha acollit a: Alfons XII, Joan Carles I (en qualitat de príncep), Jacint Verdaguer, Antoni Gaudí, Joan Güell i tota la
parentela, ja que Güell i López eren consogres. Com a curiositat, a la sèrie "Plats Bruts", els
cognoms dels personatges principals fan referència a aquests dos industrials de
la burgesia catalana barcelonina.
Passats els arcs i continuant les Rambles,
s’arribava a la cruïlla amb la Gran Via de Les Corts Catalanes, on hi havia el
monument a Joan Güell que, mirant de front a mar, presidia una cruïlla més de
muntanya que en López. L’itinerari girava a la Gran Via direcció Besòs i seguia
fins al que avui és la plaça de Tetuan. Per a l’Exposició es va posar un altre
arc enjardinat dedicat a Isabel II, que va costar 50.000 pessetes (300 euros de
l’època). Atravessat l’Arc, el Saló de Sant Joan i les portes del
Comerç i la Indústria de Fontserè i Vallmitjana donaven, de nou, l’accés al
parc.
Si vols llegir el següent capítol, clica aquí. Si vols tornar a l'Índex, aquí.
Si vols llegir el següent capítol, clica aquí. Si vols tornar a l'Índex, aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada