Barcelona: Bellesa i Oblit va sobre història i iconografía dels monuments de Barcelona. Fruit de l'eròtica del fracàs, el text va destinat als amants de Barcelona, sobretot aquells que viuen la ciutat entre l'orgull i el desencís.
Aquest quart capítol es dedica a l'Exposició Universal que es va celebrar al parc de la Ciutadella al 1888. Veurem com es construeix el parc i recorrerem el primer itinerari turístic que la ciutat proposava, fent gala de l'espai públic i del seu art urbà. Els subcapítols es divideixen de la següent manera:
4.1. El parc de la Ciutadella
4.2. Un primigeni itinerari turístic
4.2.1. L’Arc de Triomf
4.2.2. El Saló de Sant Joan
4.2.3. Les Estàtues del Progrés: Hermes i el comerç
4.2.4. La Cascada i el naixement de Venus
4.2.5. De Prim a López
4.2.6. López: "el negro domingo"
4.2.7. Colom
4.2.8. Güell
.jpg)
L’estàtua va ser enderrocada durant la Guerra Civil. La revista “La Campana de Gràcia” va iniciar una
campanya per fondre-la i fer-ne monedes per finançar institucions d’ajuda als
pobres. Finalment, però, la CNT en va fer bales.
4.2. Un primigeni itinerari turístic
4.2.1. L’Arc de Triomf
4.2.2. El Saló de Sant Joan
4.2.3. Les Estàtues del Progrés: Hermes i el comerç
4.2.4. La Cascada i el naixement de Venus
4.2.5. De Prim a López
4.2.6. López: "el negro domingo"
4.2.7. Colom
4.2.8. Güell
Nascut a Santander al 1817, Antonio López i López fa les amèriques i es
converteix ràpidament en un home adinerat. Torna de nou a Europa i s’instal·la
a Barcelona on fa amistat, família i negocis amb la burgesia barcelonina.
Funda, entre altres empreses: un banc, una empresa metal·lúrgica i una de vapors transatlàntics que, diuen les males llengües, que en el seu viatge cap a ponent, les naus recollien esclaus negres a Àfrica i els portaven cap a Amèrica per treballar en les explotacions. Aprofitant la tornada, els vapors venien carregats amb el cotó que després filaven a les fàbriques tèxtils. I d’aquí que l’estàtua sigués coneguda entre els barcelonins com “el negro domingo” i que fos enderrocada durant la Guerra Civil.
Funda, entre altres empreses: un banc, una empresa metal·lúrgica i una de vapors transatlàntics que, diuen les males llengües, que en el seu viatge cap a ponent, les naus recollien esclaus negres a Àfrica i els portaven cap a Amèrica per treballar en les explotacions. Aprofitant la tornada, els vapors venien carregats amb el cotó que després filaven a les fàbriques tèxtils. I d’aquí que l’estàtua sigués coneguda entre els barcelonins com “el negro domingo” i que fos enderrocada durant la Guerra Civil.
Serà reinstal·lada després en una còpia de Frederic Marès. Originàriament,
l’escultura presidia el port de Barcelona entre el Passeig d’Isabel II i el de
Colom. Antonio López va ser el primer marquès de Comillas, població
santanderina on no per casualitat hi ha una joia del modernisme: El capricho, de Gaudí, amic també dels
López.
El seu monument de Barcelona fou enllestit poc després de la seva mort i va
ser encarregat als millors artistes del moment. L’arquitecte Josep Oriol
Mestres, el favorit de la burgesia catalana, en va projectar el monument, que
culminava amb una solemne estàtua en bronze de Venanci Vallmitjana. L’estàtua
es va fondre als tallers de Pere Mir utilitzant peces de vaixells de la
companyia transatlàntica creada per López.
Al pedestal trobem quatre relleus que representen les empreses del marquès:
un va ser esculpit per Lluís Puiggener i simbolitzava el Crèdit Mercantil i el
Banc Hispano-Colonial; un altre, va ser obra de Joan Roig i Solé i feia
referència a les empreses ferroviàries; el tercer, de Rossend Nobas,
representava la Companyia Transatlàntica i, l’últim, de Francesc Pagès i
Serratosa, a la Companyia de Tabacs de Filipines.
L’estàtua va ser enderrocada durant la Guerra Civil. La revista “La Campana de Gràcia” va iniciar una
campanya per fondre-la i fer-ne monedes per finançar institucions d’ajuda als
pobres. Finalment, però, la CNT en va fer bales.
Franco, que havia fins i tot
enviat una carta al Papa per fent sant el fill de López, va fer restaurar
l’estàtua a Frederic Marès. La còpia, però, és de pedra i encara n’hi ha molts
que l’enderrocarien si en tinguessin l’ocasió.
Seguint el passeig marítim es trobava el majestuós Gran Hotel Colón, de
Domènech i Montaner, destruït després del certamen. Al final de l’edifici, el
monument a Colom presidia el port i el principi de l’antiga ribera d’en Malla i
caudal natural que anomenem les Rambles. La idea d’erigir un monument a Colom venia de llarg però no es va acabar de
materialitzar fins a l’Exposició Universal de 1888.
Si has arribat fins aquí és que has llegit el sisè subcapítol de "Un primigeni itinerari turístic", una ruta que va configurar l'Ajuntament de Barcelona per a l'Exposició Universal de 1888. Si vols continuar amb el recorregut turístic que proposava la Barcelona del segle XIX, continua al subcapítol de "Colom". Si vols tornar a l'Índex de Barcelona: Bellesa i Oblit, podràs fer una ullada a tot el contingut.
Si has arribat fins aquí és que has llegit el sisè subcapítol de "Un primigeni itinerari turístic", una ruta que va configurar l'Ajuntament de Barcelona per a l'Exposició Universal de 1888. Si vols continuar amb el recorregut turístic que proposava la Barcelona del segle XIX, continua al subcapítol de "Colom". Si vols tornar a l'Índex de Barcelona: Bellesa i Oblit, podràs fer una ullada a tot el contingut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada