4.2.3. Les estàtues del Progrés: Hermes i el comerç. L'Exposició Universal de 1888_BCN: Bellesa i Oblit

Barcelona: Bellesa i Oblit va sobre història i iconografía dels monuments de Barcelona. Fruit de l'eròtica del fracàs, el text va destinat als amants de Barcelona, sobretot aquells que viuen la ciutat entre l'orgull i el desencís. 

Aquest quart capítol es dedica a l'Exposició Universal que es va celebrar al parc de la Ciutadella al 1888. Veurem com es construeix el parc i recorrerem el primer itinerari turístic que la ciutat proposava, fent gala de l'espai públic i del seu art urbà. Els subcapítols es divideixen de la següent manera:

4.1. El parc de la Ciutadella  
4.2. Un primigeni itinerari turístic
       4.2.1. L’Arc de Triomf
       4.2.2. El Saló de Sant Joan   
       4.2.3. Les Estàtues del Progrés: Hermes i el comerç
       4.2.4. La Cascada i el naixement de Venus
       4.2.5. De Prim a López
       4.2.6. López: "el negro domingo"
       4.2.7. Colom
       4.2.8. Güell

De l’obra de Fontserè encara resten al parc de la Ciutadella: La Cascada, l’Umbracle i la projecció de les portes que donaven accés al parc amb les Estàtues del progrés, esculpides per dos escultors germans, Venanci i Agapit Vallmitjana, afins a aquell regust progressista de l’època. 

Les dues escultures de la porta del davant de l’Arc representen el Comerç i la Indústria. L’al·legoria del comerç està representada per l’Hermes mitològic i porta tots els seus atributs.

Hermes –el Mercuri romà- era el missatger dels déus, a més de déu del comerç, dels viatgers i, en general de la comunicació, que en la seva pitjor vessant, trobem l’engany i la mentida, amb el que Hermes també era el protector d’oradors i  lladres. 

Els romans van subratllar la vessant comercial en l’assimilació del déu grec i, a la seva iconografia, li van afegir la marsupia, la típica bosseta dels diners que, en la iconografia cristiana, també sol representar al Judes traidor.

En l’imaginari popular, de Mercuri, déu del comerç, se’n deriven paraules com  “mercat”, “mercader” o “mercantil”. La màxima que se li atribueix és: Labor omnia vincit, “el treball tot ho venç”. Quedant aquest déu en l’inconscient col·lectiu del món empresarial, des de fa més de trenta anys, s’entrega el prestigiós Mercuri d’Or, un premi a la qualitat dels productes de consum.

Hermes és presentat com un viatger, amb botes altes i pétasos, el barret d’ala ampla que usaven els viatgers per protegir-se del sol i de la pluja associat a Sant Jaume. Tan les botes com el barret eren adornats amb ales per la seva qualitat de missatger i viatger, sobretot entre el món dels vius i dels morts. 

L’atribut més elemental d’Hermes és el caduceu, un bastó llarg que finalitza amb dues serps enroscades. Com s’ha apuntat anteriorment a la font de Ceres, la serp, ancestralment, per la seva transmutació de pell, era venerada com a símbol de la vida eterna i, per extensió, del coneixement. El caduceu d’Hermes era una arma indiscutiblement útil: tenia el poder de provocar la son o de deixar en vetlla a qualsevol. I per això, al caduceu d’Hermes associem els símbols farmacèutics. Els més vessats a teories conspiratòries reptilianes, veuen al caduceu l’estructura de l’ADN enroscada a ceptre del poder.

Destacar que s’ha associat a Asclepi o Esculapi amb el savi egipci Imhotep, un personatge del III mil·leni ANE. A la mitologia grega, Asclepi era un centaure que posseïa uns immensos coneixements mèdics i fins i tot podia ressuscitar els morts. Zeus el va fulminar amb un llamp i va ser deïficat. La seva filla, Higinia, és sovint associada a la salud pública. 

De fet, en un inici, la copa envoltada per la serp, era una dona, representant Higinia. Més tard, en la icografia simbòlica, la figura femenina va ser substituïda per una copa que, sovint, es presenta envoltada per dues serps, com el caduceu.

A l’altre banda de la porta, acompanyant al déu del comerç i l’engany, trobem l’al·legoria de la Indústria, simbolitzant la ràpida expansió industrial barcelonina del segle XIX. En les exposicions que se celebraren a l’època arreu d’Europa es mostraren moltes idees de caire industrial i que promogueren diverses iniciatives empresarials. La indústria, doncs, també era símbol de progrés, modernitat i prosperitat. Les altres dues Estàtues del Progrés es troben a l’altra porta que dóna al marquès de l’Argentera: simbolitzen la Marina i l’Agricultura. Tal marquès fou qui va projectar l’actual edifici de l’estació de França per l’Exposició Internacional de 1929, obra de Muguruza. 

Si has arribat fins aquí és que has llegit el tercer subcapítol de "Un primigeni itinerari turístic", una ruta que va configurar l'Ajuntament de Barcelona per a l'Exposició Universal de 1888. Si vols continuar amb el recorregut turístic que proposava la Barcelona del segle XIX, continua al subcapítol de "La Cascada i el naixement de Venus". Si vols tornar a l'Índex de Barcelona: Bellesa i Oblit, podràs fer una ullada a tot el contingut.