4.1. El parc de la Ciutadella. L'Exposició Universal de 1888_BCN: Bellesa i Oblit

Barcelona: Bellesa i Oblit va sobre història i iconografía dels monuments de Barcelona. Fruit de l'eròtica del fracàs, el text va destinat als amants de Barcelona, sobretot aquells que viuen la ciutat entre l'orgull i el desencís. 

Aquest quart capítol es dedica a l'Exposició Universal que es va celebrar al parc de la Ciutadella al 1888. Veurem com es construeix el parc i recorrerem el primer itinerari turístic que la ciutat proposava, fent gala de l'espai públic i del seu art urbà. Els subcapítols es divideixen de la següent manera:

4.1. El parc de la Ciutadella
4.2. Un primigeni itinerari turístic
       4.2.1. L’Arc de Triomf
       4.2.2. El Saló de Sant Joan   
       4.2.3. Les Estàtues del Progrés: Hermes i el comerç
       4.2.4. La Cascada i el naixement de Venus
       4.2.5. De Prim a López
       4.2.6. López: "el negro domingo"
       4.2.7. Colom
       4.2.8. Güell




Al 1885 l’Ajuntament va deixar a Fontserè sense fons per acabar l’Umbracle del parc. El mateix any, però, un empresari gallec, Eugenio Serrano, es planta a Barcelona i proposa celebrar a la ciutat una exposició com les que aleshores es feien a les grans capitals europees. L’Ajuntament demana a Fontserè la tasca d’avaluar la viabilitat del projecte de Serrano i l’arquitecte emet un informe desfavorable especificant la manca d’espai i altres dificultats d’execució. L’informe de l’arquitecte no devia plaure a l’Ajuntament perquè poc després, Fontserè fou substituït per Rovira i Trias, aquell arquitecte escollit uns anys abans per projectar l’Eixample passant del pla Cerdà que imposava el govern central.

El projecte de l’Exposició Universal havia estat presentat per l’empresari gallec Eugenio Serrano de Casanova, rere del qual sembla que hi havia més d’un burgès català, com en Ramon Macaya i Gibert, que tenia un formós palau a l’actual Passeig Sant Joan construït per Puig i Cadafalch i que ha estat recentment restaurat. Com a curiositat, el capitell esquerra de l’entrada hi ha el propi Puig i Cadalch en bicicleta, que és com, a l’època, es desplaçava l’arquitecte per la ciutat per visitar les seves obres.

Dos mesos justos després de ser presentada la proposta de Serrano, aquesta s’aprova íntegrament i sense esmenes en un ple municipal. La imatge de l’esquerra presenta el primer esbós que presenta Serrano a l’Ajuntament, aprovat sense esmenes; la de la dreta, Serrano presenta un encara precari segon esbós. Un cop a càrrec de l’Exposició, Rovira i Trias també s’adona i denúncia les irregularitats de les obres del parc i la precarietat del projecte que l’Ajuntament aprovarà per recomanació de la Comissió de Governació.

Tot i així, les obres es paren al desembre del 1886 i, al febrer del 1887, una comitiva on hi havia també Macaya i encapçalada per l’alcalde de Barcelona Rius i Taulet, es planta a Madrid amb l’excusa de regalar una medalla a la reina pel naixement d’Alfons XIII. L’estratègica comitiva tornà amb la subvenció del ministre de Foment per a l’execució del certamen. 

I així fou com l’Ajuntament es posà al front de l’Exposició Universal, una iniciativa privada que va arribar, ves per on, en ple caos urbanístic. 

Per a l’execució de les obres, la ciutat va haver de fer en un any el que estava previst fer en dos i mig. Si la construcció de la Ciutadella de Felip V va ser una calamitat pels barcelonins, el seu enderroc i la construcció del parc fou un altre calvari que va tenir tres directors de projecte i va trigar gairebé vint anys a resoldre’s. 

En l’Exposició la burgesia catalana va veure l’oportunitat, entre d’altres, de sublimar el concepte de “modernització” a la ciutat, que es va transformar ràpidament en la seva dimensió visual i significativa en comunió amb els requeriments polítics, estètics i culturals de la burgesia adinerada. No per casualitat es data el ressorgiment de l’escultura catalana al 1888. Barcelona fou, sens dubte, el major centre de producció estatuària de la península i, a més, la major part dels escultors de renom del segle XIX i principis del segle XX eren catalans.

Un cop l’Ajuntament pren el total control de l’execució de l’Exposició, Rovira i Trias també és apartat del projecte del parc que finalitzarà Elies Rogent, arquitecte de l’edifici de la Universitat de Barcelona que, per a l’Exposició, projectarà un Arc de Triomf allà on Fontserè hi concebia jardins. A la imatge, la planta definitiva del projecte per a l’Exposició Universal de 1888 al parc de la Ciutadella.

Si vols continuar al capítol següent, clica aquí. Si vols consultar l'Índex, aquí.