Barcelona: Bellesa i Oblit va sobre història i iconografía dels monuments de Barcelona. Fruit de l'eròtica del fracàs, el text va destinat als amants de Barcelona, sobretot aquells que viuen la ciutat entre l'orgull i el desencís.
Aquest quart capítol es dedica a l'Exposició Universal que es va celebrar al parc de la Ciutadella al 1888. Veurem com es construeix el parc i recorrerem el primer itinerari turístic que la ciutat proposava, fent gala de l'espai públic i del seu art urbà. Els subcapítols es distribueixen de la següent manera:
Aquest quart capítol es dedica a l'Exposició Universal que es va celebrar al parc de la Ciutadella al 1888. Veurem com es construeix el parc i recorrerem el primer itinerari turístic que la ciutat proposava, fent gala de l'espai públic i del seu art urbà. Els subcapítols es distribueixen de la següent manera:
4.2.1. L’Arc de Triomf
El tercer i definitiu director de projecte del parc de la Ciutadella va ser
Elias Rogent i Amat, que projectà l’Arc de Triomf executat per l’arquitecte
Josep Vilaseca. L’Arc va ser concebut com a porta principal d’entrada al
recinte de l’Exposició, té una alçada de trenta metres i es presenta en una
construcció neomudèjar de maó vist. A
l’època, tot i ser concebut per restar-hi, es qüestionava l’arc com a element
permanent més enllà de l’Exposició. Finalment, però, va quedar-se al seu
emplaçament.
.jpg)
Curiosament, i en contraposició a l’habitual tarannà militar dels arcs de
triomf, el de Vilaseca és de marcat caràcter civil: dedicat al triomf del
progrés artístic, científic i comercial. El relleu de la façana principal,
“Barcelona rep les nacions”, és obra de Josep Reynés i fou guardonada a
l’Exposició amb una medalla d’argent. Josep Llimona va esculpir la façana posterior: “Recompenses”, representant
el lliurament de guardons del certamen.
El relleu del costat dret, obra d’Antoni Vilanova, és “Apoteosi de
l’Agricultura, la Indústria i el Comerç”; i, finalment, el del costat esquerra,
“Apoteosi de les Ciències i les Arts” és obra de Torquat Tasso. Als angles de
les torres, hi ha dotze fames de Manuel Fuxà i Pere Carbonell. L’al·legoria de
la fama és un element recorrent en la iconografia simbòlica i es representen
com a figures femenines alades.
De vegades, porten a les mans corones de
llaurer que simbolitzen el triomf –com les de Colom- i d’altres, les trompetes
que anuncien i difonen el triomf. Les al·legories d’aquesta tipologia que
acompanyen monuments commemoratius referents a l’àmbit militar s’anomenen
victòries.
Si has arribat fins aquí és que has llegit el primer subcapítol de "Un primigeni itinerari turístic", una ruta que va configurar l'Ajuntament de Barcelona per a l'Exposició Universal de 1888. Si vols continuar amb el recorregut turístic que proposava la Barcelona del segle XIX, continua al subcapítol de "El saló de Sant Joan". Si vols tornar a l'Índex de Barcelona: Bellesa i Oblit, podràs fer una ullada a tot el contingut. Gràcies per ser per aquí!
Si has arribat fins aquí és que has llegit el primer subcapítol de "Un primigeni itinerari turístic", una ruta que va configurar l'Ajuntament de Barcelona per a l'Exposició Universal de 1888. Si vols continuar amb el recorregut turístic que proposava la Barcelona del segle XIX, continua al subcapítol de "El saló de Sant Joan". Si vols tornar a l'Índex de Barcelona: Bellesa i Oblit, podràs fer una ullada a tot el contingut. Gràcies per ser per aquí!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada