Magmacultura i la gestió del coneixement

He llegit que els treballadors del Cosmocaixa han començat una vaga. Quan he vist que una de les empreses implicades en la controvèrsia era Magmacultura, no m'he pogut estar de compartir la meva experiència amb l'empresa en qüestió: dos anys de convivència, més que molts matrimonis...Em costa molt escriure poc i tinc una història sobre l'eròtica del fracàs que potser us interessi...Prepareu-vos alguna coseta calenta i poseu-vos còmodes...

Donant-vos el bon dia i el suport: que hi hagi pau però no treva ;)

SOBRE EL BARCELONA BUS TURÍSTIC

Vaig treballar-hi durant quatre anys: els dos últims per Magmacultura. El BBT és un servei gestionat per "la tríada barcelonina":

2.4. Va de carrers. La construcció d'una ciutat_BCN: Bellesa i Oblit

Barcelona: Bellesa i Oblit va sobre història i iconografía dels monuments de Barcelona. Fruit de l'eròtica del fracàs, el text va destinat als amants de Barcelona, sobretot aquells que viuen la ciutat entre l'orgull i el desencís. 

La segona part del text titulada "Barcelona, la construcció d'una ciutat" té quatre subcapítols i configura la morfologia de la ciutat passant per les primeres "etapes constructores" de la ciutat:

2.1. Ibers i romans

2.2. Va de muralles i fortaleses

2.3. Passant del pla Cerdà 

2.4. Va de carrers

2.3. Passant del pla Cerdà. La construcció d'una ciutat_BCN: Bellesa i Oblit

Barcelona: Bellesa i Oblit va sobre història i iconografía dels monuments de Barcelona. Fruit de l'eròtica del fracàs, el text va destinat als amants de Barcelona, sobretot aquells que viuen la ciutat entre l'orgull i el desencís. 

La segona part del text titulada "Barcelona, la construcció d'una ciutat" té quatre subcapítols i configura la morfologia de la ciutat passant per les primeres "etapes constructores" de la ciutat:

2.1. Ibers i romans
2.2. Va de muralles i fortaleses
2.3. Passant del pla Cerdà 
2.4. Va de carrers

2.2. Va de muralles i fortaleses. La construcció d'una ciutat_BCN: Bellesa i Oblit

Barcelona: Bellesa i Oblit va sobre història i iconografía dels monuments de Barcelona. Fruit de l'eròtica del fracàs, el text va destinat als amants de Barcelona, sobretot aquells que viuen la ciutat entre l'orgull i el desencís. 

La segona part del text titulada "Barcelona, la construcció d'una ciutat" té quatre subcapítols i configura la morfologia de la ciutat passant per les principals "etapes constructores" de la ciutat:

2.1. Ibers i romans
2.2. Va de muralles i fortaleses
2.3. Passant del pla Cerdà 
2.4. Va de carrers

2.1. Ibers i romans. La construcció d'una ciutat_BCN: Bellesa i Oblit

Barcelona: Bellesa i Oblit va sobre història i iconografía dels monuments de Barcelona. Fruit de l'eròtica del fracàs, el text va destinat als amants de Barcelona, sobretot aquells que viuen la ciutat entre l'orgull i el desencís.  

La segona part del text, titulada "Barcelona, la construcció d'una ciutat" té quatre subcapítols i configura la morfologia de la ciutat passant per les primeres "etapes constructores" de la ciutat:

2.1. Ibers i romans
2.2. Va de muralles i fortaleses
2.3. Passant del pla Cerdà 
2.4. Va de carrers

2. Barcelona, la construcció d'una ciutat_BCN: Bellesa i Oblit

Barcelona: Bellesa i Oblit va sobre història i iconografía dels monuments de Barcelona. Fruit de l'eròtica del fracàs, el text va destinat als amants de Barcelona, sobretot aquells que viuen la ciutat entre l'orgull i el desencís. Aquesta segona part del text titulada "La construcció d'una ciutat" té quatre subcapítols i configura la morfologia de la ciutat passant per les primeres "etapes constructores" de la ciutat:

2.1. Ibers i romans
2.2. Va de muralles i fortaleses
2.3. Passant del pla Cerdà 
2.4. Va de carrers

1.2. Preliminars. Panoràmica monumental_BCN: Bellesa i Oblit

Barcelona: Bellesa i Oblit va sobre història i iconografía dels monuments de Barcelona. Fruit de l'eròtica del fracàs, el text va destinat als amants de Barcelona, sobretot aquells que viuen la ciutat entre l'orgull i el desencís.  

Preliminars té tres parts: a la primera es contextualitza el text; a la segona es presenten les "Limitacions" del llibre i, en aquesta tercera part, trobem una "Panoràmica monumental de Barcelona". 

La ciutat que coneixem avui dia va començar a ser construïda després dels anys de les cremes de convents i la desamortització, als anys trenta del segle XIX. Deu anys després, es van començar dues obres titàniques: enderrocar les muralles de la ciutat i urbanitzar l’Eixample. 

1.1. Preliminars. Limitacions_BCN: Bellesa i Oblit

Si bé són molts els monuments que hi ha hagut a la ciutat de Barcelona al llarg de la seva dilatada història, a Barcelona: Bellesa i Oblit, em referiré només a obres existents a dia d’avui (desembre 2013).

Tot i així, cal recordar que hi ha molts monuments que van desaparèixer dels seus emplaçaments per causes diverses i que, alguns, encara reposen als magatzems municipals. N’hi ha que han estat reinstaurats, -amb sort-, al seu emplaçament original i altres, emperò, no van arribar a ser mai. 

L'escultura de l'esquerra, per exemple, una al·legoria de La República, va estar de nou erigida al 1990. Si bé el seu emplaçament original fou al Cinc d'Oros, -avui plaça Joan Carles I (confluència passeig de Gràcia-Diagonal)-, la podem trobar a Llucmajor. L'escultura formava part d'un conjunt monumental dedicat a Pi i Margall i a La república, i se situava al capdamunt d'un obelisc que els barcelonins deien "el llapis". Amb l'arribada de les tropes franquistes va ser enretirada i es va encarregar una altra escultura, "La Victòria", per commemorar la caiguda de Barcelona. Aquesta victòria, que no era al capdamunt sinó als peus de l'obelisc, va ser enretirada al gener de 2011. 

1. Preliminars. Entenent l'art públic de Barcelona_BCN: Bellesa i Oblit

Ara fa cosa d'un any vaig escriure un llibre anecdòtic d'iconografia dels monuments de Barcelona dedicat als que, llavors, eren els meus companys de feina: el vaig escriure simplement per fer-els-hi el dia més agradable. I perquè m'encanta escriure sobre iconografia, és clar! Coses de la vida, avui el llibre forma part d'un projecte transmèdia de turisme cultural i economia col·laborativa anomenat BCN2a2 (Barcelona, Tu a Tu).

LA BARCELONA INSOSTENIBLE

Vaig treballar al Barcelona Bus Turístic durant quatre anys i, al segon, em vaig adonar que poca cosa realment sabíem els treballadors sobre l'art públic de la ciutat. 

0. Pròleg. Pels amants de Barcelona_BCN: Bellesa i Oblit

La foto és de Pepe Encinas

Barcelona ens parla i no entenem el què ens diu. Hem perdut la memòria i els vincles entre l’espectador i els monuments de la ciutat s’han trencat perquè ja no reconeixem els símbols que la iconografia ens exposa.

Inventem conceptes i llenguatges que determinen la nostra cultura i delimiten la nostra línia de tradició de pensament: des de temps immemoriables els humans narrem amb imatges la nostra pròpia història; somiem amb imatges i per això Hollywood és la fàbrica dels somnis. 

Però, ai l’as!, el símbol depassa la memòria! I aquelles imatges xerraires que es presenten a la iconografia artística dels nostres monuments, passen a ser belles formes sense fons. I tot i captivats per aquesta bellesa ignota, com no entenem el que veiem, ens hem convertit en uns estranys a la nostra pròpia casa.

-1. Índex_BCN: Bellesa i Oblit

Penseu que a Barcelona els monuments narren històries i llegendes. Conèixer la iconografia dels seus monuments desvetlla la memòria artística, la històrica; i conèixer la nomenclatura de les seves dependències fa parlar a l’espai del temps.

0. Pròleg: "Pels amants de Barcelona" 

1. Preliminars: entenent l'art públic de Barcelona

         1.1. Limitacions

                      1.2. Panoràmica monumental de Barcelona

                           2. Barcelona, la construcció d’una ciutat

                                   2.1. Ibers i romans
                                   2.2. Va de muralles i fortaleses    

                      2.3. Passant del pla Cerdà

                      2.4. Va de carrers

                           3. Les fonts vuitcentistes

                                  3.1. Santa Eulàlia

                     3.2. Hèrcules

                                        3.2.1. Mitologia fundacional

                                        3.2.2. La glòria d'Hera i la iconografia hercúlia

                                  3.3. El Xato

                                  3.4. Ceres

                                  3.5. Galceran Marquet

                     3.6. El Geni català

            4. L’Exposició Universal de 1888

        4.1. El parc de la Ciutadella
                     4.2. Un primigeni itinerari turístic
                                4.2.1. L’Arc de Triomf

                   4.2.2. El Saló de Sant Joan   

                   4.2.3. Les Estàtues del Progrés: Hermes i el comerç

                   4.2.4. La Cascada i el naixement de Venus

                   4.2.5. De Prim a López

                   4.2.6. López: "el negro domingo"

                   4.2.7. Colom

                   4.2.8. Güell

             5. El Jardí de les Hespèrides

             6. El primer terç del segle XX

           

            El doctor Robert

            Tongades de fonts

            Diana

            Pitarra

                                      Verdaguer

                                      Dant i Pearson

 7. L’Exposició Internacional de 1929

                                     Llegint el temps en l’espai

                                     Una muntanya de cartró-pedra

                                     Palaus i pavellons

                                    “Els Tres Mars”

                                     L’eix de l’Exposició

 8. L’agonia de la plaça de Catalunya

 9. Un tastet del franquisme als Jocs Olímpics

                        

Els capítols del 6 al 9 estan per publicar.

--------Actualització (26 d'abril 2014): Fa temps que penso que la tercera part "IX. Un tastet del franquisme als Jocs Olímpics", al ser més dinàmica, mereixeria certa interactivitat però no tenia les eines. Aviat tindré a disposició un software per elaborar rutes gamificades amb el que confeccionaré aquesta tercera part del llibre en forma d'aplicació per a dispositius mòbils. Tot plegat, és part d'un projecte transmèdia de turisme cultural. 

Sobre narración, imagen y aprendizaje: acuerdos y desacuerdos

Ayer leía un post muy interesante de Javier Martínez sobre la importancia de la narración de historias como medio para compartir conocimiento. Sin embargo, -en mi humilde opinión-, encuentro una contradicción en el texto que quisiera transmitirle al autor. Iré desgranando el texto introduciendo acuerdos y desacuerdos.