Translate

divendres, 27 de setembre del 2013

El meridià zero passa per Canàries?

O potser els ministres espanyols viatgen en el temps? La ficada de pota del ministre d'indústria m'ha fet recordar "La Raya", un curtmetratge rodat al 1997 per Andrés M. Koppel que parla sobre la història del meridià de Greenwich, des del 1885 meridià zero. Abans, però, el meridià zero sí passava per Canàries.  

Font: http://www.megaspora.net/es/gmt0-para-espana/
Estaran contents els anglesos: que si Gibraltar, que si el meridià zero...Fa uns dies, sortia el ministre espanyol d'indústria, José Manuel Soria, demanant al president del Govern de Canàries, Paulino Rivero: "que no dijera disparates. Alguien le tiene que explicar lo que es el meridiano de Greenwich, que alguien le diga que pasa por una serie de países, entre ellos España, y que pasa también por Canarias". 


Però per què un ministre espanyol no hauria de saber que el meridià de Greenwich no passa per Canàries? Jo, personalment, crec que el bon home té problemes amb els fusos horaris: Greenwich és a Anglaterra, a Anglaterra hi ha una hora menys i a Canàries també. Voilà còctel geogràfic! 
No he trobat quines són les tonteries que diu el president de Canàries però, sigui el que sigui que hagi dit, no treu que també el ministre Soria digui tonteries...O haurà viatjat en el temps? Perquè fa 200 anys, el meridià zero passava per Canàries. Aquí el vídeo de les declaracions del ministre d'indústria retornant el meridià a les illes Canàries...






Ja al segle I, Claudi Ptolomeu situava el primer meridià a l'oest de les illes Afortunades. Teòricament, les Canàries. Tot i així, segons els entesos, probablement foren les illes de Cap Vert a on es refereria el primer meridià 0 de Ptolomeu. Al segle XV es va configurar un mapa mundi segons els coneixements de Ptolomeu. Seguint les teories d'Aristòtil (segle IV aC), Ptolomeu va completar la teoria geocèntrica i en ella es va creure fins al segle XVI. 


Mapa mundi segle XV segons coneixements de Ptolomeu
Abans del 1492, -com a les "finis terrae" bretones i gallegues-, al Hierro també es pensava que allà era la fi del món perquè, a l'època, pensaven que el món era quadrat i que si navegaves en aquella direcció, després de topar amb centenars de monstres marins, en un moment donat el món s'acabava en sec a mode de salt d'aigua. Queies i mories. A ningú li feia especial il·lusió embarcar-s'hi...

Al 1634, quan ja sabien que ningú es fotia daltabaix de l'oceà, el govern francès, sota la figura del poderós cardenal Richelieu -que va ser bisbe als 22 anys-, decideix reuniar als matemàtics i astrònoms europeus per a determinar la ubicació exacta del meridià 0. Respectant el que creien com les coordenades de Ptolomeu, van posar la tradicional ratlla del meridià zero a l'illa del Hierro, en concret a la Punta de la Orchilla per ser el punt més occidental de l'illa. França també pretenia organitzar la pirateria i per això en el decret de Lluís XIII que establia el meridià de El Hierro, es deia que: "los barcos franceses no atacarán a los barcos españoles y portugueses en las aguas que estén al este del Primer Meridiano y al norte del Trópico de Cáncer"



Com els anglesos sempre van a la seva i ho fan tot diferent, quan van dominar el mar al segle XIX, van començar a produir les seves pròpies cartes nàutiques usant la seva pròpia longitud zero

Al 1884 s'internacionalitza el meridià anglès i des de llavors, és el que hi ha. L'anècdota del tema és que França va dir que adoptaria el meridià anglès si els anglesos adoptaven el sistema de mètrica decimal. França va acceptar el meridià però els anglesos encara és hora que canvïin de sistema mètric. El nou meridià, doncs, passava per l'observatori de Greenwich, construït a finals del segle XVII. 


La història del meridià zero està narrada en clau còmica al curt de Andrés M. Koppel "La Raya", de 1997. En el moment que arriba una ordre a l'illa dient que els anglesos s'emporten la ratlla (el meridià) a Greenwich, el vigilant del far, diu que no, que si Anglaterra vol "la ratlla", que vingui la reina en persona a prende-li. I s'atrinxera al far amb la seva escopeta. És molt divertit. Aquí el deixo:


                 


I la reflexió final és: si el meridià passa per Espanya, per què Espanya no té una hora menys? Doncs perquè ho va decidir en Franco. Resulta que fins al 1940, tot el territori espanyol tenia la mateixa hora que Anglaterra, Portugal o Marroc, una hora menys. Però al generalísimo li va picar que era més avançat i modern tenir la mateixa hora que els seus amics alemanys i italians. Així que es va llevar un 7 de març de 1940 i va fer posar al BOE (Boletín Oficial del Estado) que, a partir d'aquell moment, Espanya tenia una hora més. 


I ara tenim als ministres que es foten "la pixa un lio"...

diumenge, 22 de setembre del 2013

Qui som? Per què pensem com pensem? Què volem en realitat?

"Conèix-te a tu mateix"...Aquest és el principi dels principis, la màxima de les màximes...I la paradoxa de les paradoxes. La construcció de la identitat és un procés complex, que no es crea sino a través d'una successió de paradoxes que s'acumulen en el temps. El jo es crea des de la semblança, des de la pertenença, però es construeix des de la diferència. Estem programats per ser diferents. I la diferència és el que, en realitat, confirma una identitat

Però, qui som? Què hi fem aquí, en aquest món? Què és la realitat? Per què pensem com pensem? Quins pensaments, quines idees són realment nostres? Quines són dels altres? Per què les adoptem i les fem pròpies? Som més racionals que irracionals? Si hi ha una cosa segura és que tots som ignorants tot i que ignorem coses diferents...Per a ser-ho una mica menys, al 2002, l'Adam Curtis ens explicava com es consolida el capitalisme a través de la "propaganda", avui "Relacions Públiques" o "Publicitat"; com el capitalisme no pot sobreviure sense la democràcia; com les teories sobre l'inconscient freudià arriben a la comunicació de masses; com els luxes es converteixen en necessitats.

La qüestió és que si no sabem què volem ni qui som ni cap a on volem anar, som menys conscients i per tant, més vulnerables i més manipulables. I aquí de nou la paradoxa que tots som individus únics i diferents però formem part de certs col·lectius. I les masses són més manipulables que els individus. Què ens fa individus? Què ens fa ser part de la massa?

Per il·lustrar el tema de la comunicació de masses, aquí el documental titulat "The Century of the Self", traduït com "El siglo del yo" o "El siglo del individualismo". En aquest vídeo teniu la primera part: "Happiness machines" (Máquinas de felicidad). Els subtítols estan en espanyol. Si us agrada, hi ha 3 parts més.


                 
                                                                         El siglo del Yo 1 from Tyrel Nexus on Vimeo.

Un altre documental molt  interessant sobre el tema de la manipulació de masses és ¿Programando la nación? El documental va ser emès per La noche temática. Al seu web, però, el vídeo ja no està disponible. Em pregunto per què...Si és interessantíssim.! Aquí el deixo:





El pessimista, l'optimista i el pragmàtic

"El pessimista es queixa del vent; l'optimista espera a que canvïi; el pragmàtic ajusta les veles".
William George Ward